La primera impressió

Tot comença quan una nena, Jennifer, arriba nova a una escola.Un grup de tres noies li agafen mania perquè no els agrada la primera impressió.
Des del primer dia s'adona que el grup de les tres noies la miren malament, l'empipen i la rebutgen.Com que és el primer dia pensa que és normal:no la coneixen.Els pot haver causat una mala impressió.Però la cosa es comença a complicar quan ja no és solament el primer dia si no el segon,el tercer i així fins al cap de dos mesos.La nena ja estava cansada de tot allò,però sobretot estava trista.

Els seus pares van començar a percebre que a la nena li passava alguna cosa.La mare sempre li preguntava si alguna cosa anava malament,però ella sempre li deia que no,que tot anava bé.Fins que un dia ho va explicar a la seva mare.I aquell mateix dia al matí,quan era a l'escola li va passar com sempre.Llavors va pensar dir-li a la professora, Mayte,que era molt bona dona i molt tranquil·la.Ella li va suggerir que intentés fer com que no existien,que ja sabia que era difícil però que ho intentés.La nena li va agrair la seva ajuda i se'n va anar.

Ja era l'hora del pati,ella com sempre es posava en un racó sola,i com que estava tan malament va començar a plorar i plorar sense parar.Les tres nenes,Laura,Maria i Victòria,la van veure,i la Jennifer es va adonar que l'observaven, llavors es recordava de tot el que li havien fet i plorava cada vegada més i més.A la Laura,a la Maria i a la Victòria se'ls va encongir el cor,van rumiar per què podia estar plorant. Per tot el que per elles era una diversió, per la Jennifer era un infern que havia de viure cada dia.Es van sentir malament i cada una va dir el que pensava,unes a les altres es deien que havien abusat des del primer dia,la Laura no ho deia tant però per dintre si que ho pensava però com que era una mica egoista no ho deia,

a la gent se l'ha de conèixer per poder dir com es, que elles sense donar-li una oportunitat la van jutjar i a sobre malament.Llavors es van apropar a ella i la Maria va dir :

-Què et passa?per què plores?

La nena va abaixar el cap.I després d'un moment va dir:

-Res.

La Laura va dir:

-Anem noies,si no ho vol dir...,ella mateixa.

Va fer l'intent d'anar-se'n,però al veure que les altres dos nenes no la seguien es va aturar.

La Victòria per un moment va desconnectar,per pensar que havien abusat i que aquella bona nena no s'ho mereixia i va dir-li:

-Es per... tot el que t'hem fet,veritat?

La Jennifer li va respondre:

-Si...

La Laura per un moment va deixar de pensar solament amb ella i amb un to de tristesa li va dir:

-Jennifer ens hem adonat que hem sigut molt cruels.Acabem de veure que des del primer dia t'hem fet el dia a dia impossible sense haver-te donat una oportunitat.I en nom de les tres et vull dir que ens perdonis.

La Jennifer va quedar sorpresa i no va tenir paraules.De sobte, la Maria li va dir:

-Ens perdones?

Ella va continuar callada,i la Victòria va afegir:

-No se com se'ns ha passat pel cap fer-te tot això.No tenim perdó,entenem que no vulguis parlar amb nosaltres,tens tota la raó del món.Creus que algun dia ens podràs perdonar?

El silenci va durar uns minuts,fins que la Jennifer va dir:

-Mai pensava que hem diríeu tot això.La veritat és...que estic sorpresa.I sí,sí que us perdono,a pesar de que vosaltres no em vau donar una oportunitat us heu adonat del que heu fet i això és l'important.

La Jennifer va somriure,i la Victòria va dir:

-Ens hem adonat de que eres una bona nena,però,saps que?que amb això que has fet ens hem adonat que tens un cor enorme.Gràcies.

Va tocar el timbre.I van haver d'anar a classe.Quan van passar les dues hores de classe de després del pati,ja era l'hora d'anar-se'n cap a casa i les quatre juntes se'n van anar rient i parlant de les seves coses.

El dia següent van arribar juntes a l'escola i a la primera hora el professor va dir que havia arribat una nena nova a l'escola,Verònica,que aniria a aquella classe,les quatre nenes es van mirar recordant-ho tot.I quan la nena nova va entrar a l'aula el grup de les quatre noies la van rebre meravellosament.I des d'aquest dia aquest grupet de cinc noies no es va separar mai més.

--
Vanessa Fernández 2n.A