Eva

Eren les quatre del matí, truquen, el senyor Capdevila es va alarmar quan va veure l'hora.
Quan va agafar el telèfon, li van dir:
-Senyor Capdevila? Li truco de la clínica Sant Joan de Déu.

-Si, sóc jo , què passa?

-Per telèfon no puc dir res. Heu de venir.

-Ara vinc, adéu.

El senyor Capdevila es va quedar pàl·lid. La seva dona va preguntar al seu marit:

-Què passa Antoni?

- Vesteix-te ràpid, que anem a l'hospital.-Però què passa?
-No ho sé, m'han dit que no m'ho podien dir per telèfon.

Quan van arribar a l'hospital van veure els amics de la seva filla.
El senyor Capdevila es va apropar a ells i va preguntar:
-Que li ha passat?
La Marta va començar a plorar. Al moment va aparèixer el metge i va dir:

-Senyor Capdevila, hem de parlar.
Van entrar a una sala. El metge li va dir:

-La seva filla ha ingerit una mena de pastilla i li ha fet mal. Ara està en la planta tres habitació dotze.

-Però, està bé?
-No, està en coma.
El pare es va posar a plorar i se'n va anar a explicar-ho a la seva dona.

El senyor i la senyora Capdevila van anar a la habitació.
En Miquel, en Joan i la Marta estaven en l'entrada.
En Miquel va dir:

-Hem de trucar a la Marina.
-Sí, però és molt aviat, va dir la Marta.

-Esperarem a les set.

Quan van ser les set, la van trucar, s'hi va posar la mare de la Marina:
-Qui?
- Hola sóc en Miquel, que hi ha la Marina?
-Està dormint, saps quina hora és? aquestes no són hores de trucar...
- És que ha passat una desgràcia...
- La pots despertar?
- No, que està descansant, digueu-m'ho a mi.
- L'Eva està en coma, perquè ha ingerit una pastilla.
- Quan es desperti ja li ho diré.
Van penjar i a les dotze del migdia va aparèixer la Marina per l'hospital.
Al cap de dos mesos l'Eva va morir, tots els amics, familiars i coneguts ho van passar molt malament perquè se l'estimaven molt.
La Marina es va recuperar de la seva anorèxia. Però els pares de l'Eva van agafar una greu depressió.



Cristina Garcia.